CONSELL DE GOVERN: EL GOVERN APROVA EL PLA GENERAL DE PORTS DE LES ILLES BALEARS

\ Les Illes comptaran amb un instrument de planificació dels ports de gestió autonòmica i de la nàutica d’esbarjo

\ El Pla pretén optimitzar les infraestructures portuàries existents sense preveure-hi nous creixements

El Consell de Govern ha aprovat de manera definitiva el Pla General de Ports de les Illes Balears. Es tracta de l’instrument de planificació que estableix els criteris que determinaran l’evolució del sistema portuari autonòmic a quinze anys vista. El Pla és una eina que determina com han de ser els ports en els pròxims anys, així com les fórmules que poden afavorir l’accés de la ciutadania a la mar i al món nàutic d’una manera eficaç i sostenible, sense la construcció de nous ports ni l’ampliació dels existents.

Es tracta d’un document de consens amb el sector nàutic i les administracions implicades que marca les fites que es pretén aconseguir en la gestió i la reordenació dels ports de les Illes Balears.

Durant aquesta legislatura, Ports IB ha duit a terme un estudi i una diagnosi del sector nàutic actual per detectar les necessitats de futur i per poder atendre la demanda existent. El procés s’ha enriquit de les aportacions que tots els agents interessats han fet en el procés de participació pública a través d’al·legacions, així com d’informes del Consell Consultiu i Costes. Per poder disposar d’una anàlisis acurada, també es van encarregar dos estudis relacionats amb la sostenibilitat ambiental: per una part, un estudi sobre la capacitat de càrrega de tot el litoral de les Illes Balears i, per una altra, un estudi sobre l’adaptació dels ports al canvi climàtic.

L’estudi de capacitat de càrrega del litoral ha servit per poder quantificar si el nombre d’amarraments prevists era assumible partint del nombre d’embarcacions que poden fondejar a les platges, cales o zones de fondeig del litoral de les Illes Balears. L’estudi sobre l’adaptació al canvi climàtic ha permès poder dissenyar les actuacions del Pla General, que s’ha aprovat avui, encaminades a que les infraestructures portuàries puguin afrontar els efectes del canvi climàtic sense riscs i que se’n puguin mitigar els seus efectes.

D’aquesta manera, el Pla General de Ports té com a objectiu el manteniment de la gestió pública dels ports de les Illes Balears, com a garantia d’accés dels ciutadans als espais nàutics; l’optimització de les infraestructures portuàries existents, sense noves ampliacions o nous ports; la potenciació de nous serveis i noves fórmules per gaudir del món nàutic; la necessitat que cada port estigui integrat en el nucli urbà, de manera que els ports no siguin espais aïllats, i la planificació de les actuacions necessàries per tenir uns ports preparats per afrontar els efectes del canvi climàtic.

Cal recordar que, en aquests moments, la xarxa d’instal·lacions nàutiques de la comunitat autònoma, que estan gestionades per Ports IB, compta amb 47 ports, 13 camps de fondeig de baix impacte i 13 instal·lacions de rampes. Així doncs, Ports IB gestiona aproximadament 14.500 punts d’amarratge. El Pla pretén optimitzar les instal·lacions actuals sense preveure nous ports ni el creixement dels existents.

En aquest sentit, el Pla General de Ports dona resposta a una demanada cada vegada més alta d’accés a la navegació, però no amb la creació de nous ports, sinó a partir de gestionar d’una manera més eficaç els espais portuaris actuals, així com afavorint noves fórmules, de manera que, per exemple, més persones puguin fer ús del mateix amarrament.

El repte ha estat trobar nous camins que permeten democratitzar l’accés a la mar i augmentar l’eficiència de les infraestructures actuals, amb la intenció de col·laborar en la creació d’una nàutica més sostenible i col·laborativa. El Pla també proposa solucions concretes i de baix impacte als problemes que afecten el sector, com ara: l’estudi i la reordenació dels amarratges als ports ja construïts per optimitzar, adaptar i millorar-ne l’oferta; la creació de camps de fondeig temporals amb boies de baix impacte; la previsió d’una xarxa de marines seques adequades i integrades a l’entorn, principalment en àrees interiors o properes als ports existents; la millora i l’ampliació de la xarxa de rampes existents i la millora de la seva gestió, i el foment dels clubs de navegació perquè es racionalitzin els llocs d’amarratge i més persones de les illes puguin gaudir de la navegació i del nostre litoral.

Així doncs, amb l’aprovació d’aquest Pla, el Govern de les Illes Balears aposta per una nova cultura de la gestió dels amarraments, sobretot els directes, per tal d’incentivar l’ús compartit d’un mateix punt d’amarrament, i també per la millora de l’índex d’activitat de les embarcacions, potenciant-ne l’ús compartit a través de figures com la multipropietat o els clubs de navegació.

En aquest sentit, el document que avui s’ha aprovat marca cinc línies principals d’actuació per fer front a les demandes detectades en el sector nàutic:

— Dur a terme reordenacions i optimitzacions del mirall d’aigua de les zones portuàries.

— Fer les obres necessàries per resoldre problemes com l’agitació interior dels ports o l’aterrament dels ports.

— Crear camps de boies.

— Construir marines seques per a embarcacions de petita eslora.

— Ampliar la xarxa de rampes públiques per al llançament d’embarcacions petites.

El Pla General preveu actuacions en els ports de competència autonòmica (un total de 59 ports entre els de gestió directa i indirecta); incorpora una visió global del sector nàutic i, per això, també inclou mesures que ajuden a donar respostes a les demandes del sector nàutic. En total, el Pla preveu una inversió global de més de 60 milions d’euros, dels quals prop de 43 corresponen a inversió pública.

En qualsevol cas, també és important explicar que aquest Pla no defineix amb detall les actuacions previstes, sinó que fa una previsió dels projectes que poden ser necessaris o interessants per poder gestionar els ports autonòmics d’una manera coherent amb la filosofia del document. I és que la redacció del Pla General no elimina en cap cas la necessitat de tramitar individualment cada un dels projectes que finalment es duguin a terme.

Serà en cada un d’aquests projectes quan Ports de les Illes Balears treballarà amb profunditat les característiques i les circumstàncies de cada actuació; els criteris socials, ambientals i econòmics que influeixen en cada projecte, així com les aportacions específiques, tant dels organismes que s’hagin de consultar com dels agents socials que estiguin interessats en cada ocasió.

L’aprovació del Pla General de Ports de les Illes Balears és una fita de vital importància, tant per donar compliment a les exigències de la normativa vigent com per la seva visió innovadora que conjuga la democratització de l’accés a la nàutica amb la limitació de les actuacions que es poden dur a terme amb l’horitzó de 2033, tot això seguint criteris de sostenibilitat ambiental i social.