El Pla de Ports estima el 60% d'al·legacions, evita creixements i actua contra els ancoratges irregulars

El conseller ha ressaltat que s’han estimat nombroses al·legacions —d’entitats ecologistes, socials i institucions—, pràcticament més d’un 60% de les presentades, que han suposat la introducció de canvis, com l’eliminació de la marina seca de Sant Antoni de la Platja, i de modificacions a punts de localització d’escars i supressió d’algun d’aquests. En aquest sentit, ha agraït la participació i les aportacions, de manera que ara el Pla està molt millorat i és més el Pla de tots.

El conseller també ha destacat que el Pla de ports segueix els criteris de sostenibilitat i de democratització de l’accés a la mar, així com de preservació de les embarcacions tradicionals i també que, en aquesta línia, únicament preveu la racionalització i l’optimització dels recursos existents, sense nous ports ni ampliacions, i l’adaptació de les infraestructures als efectes del canvi climàtic.

Aquest marc proporciona eines per emprar d’una altra manera els recursos actuals i trobar llocs per a les embarcacions sense necessitat de guanyar terreny a la mar i potenciar les marines seques a infraestructures portuàries ja existents, optimitzar l’ús conjunt d’amarratges i adequar els escars perquè pugui emprar-los tothom.

Ha destacat el conseller Marí que l'objectiu d’aquest Pla és millorar l’existent, adaptar-lo als efectes que podrà provocar el canvi climàtic, descartar nous projectes de ports i ampliacions, així com repensar fórmules d’utilització més racional dels recursos existents.

 

Aquest Pla General proporciona un marc legal en els àmbits següents:

 

— Pel que fa als ancoratges

Es proposa l’eliminació dels irregulars i la regulació a determinades zones d’un nombre limitat d’ancoratges ecològics.

El Pla fa propostes respecte dels 1.500 ancoratges irregulars actuals ubicats a zones properes a ports de les Illes Balears i proposa eliminar-ne la majoria i demanar a Costes l’adscripció de la làmina d’aigua per ordenar-ne un màxim de 324. D’aquesta manera hi haurà un total de 710 ancoratges regulats (386 existents actualment regulats, sumats als 324 de nous), que representarà un descens del 62,4 %.

En referència a la resta del total de 6.000 amarratges irregulars que es calcula que hi ha al conjunt de la costa, el Pla proposa solucions com les marines seques i d’altres que han d’anar acompanyades de la implicació de les administracions competents per a l’eliminació i control.

 

— Pel que fa als amarratges

El Pla de Ports únicament preveu per als pròxims quinze anys que es puguin sumar als actuals 13.321 amarratges un total de 625 de nous. Aquests amarratges nous únicament podran ser en infraestructures ja existents per tal d’optimitzar l’espai actual (sense ocupar-ne més) i tots ells han de ser per a embarcacions tradicionals o que es moguin de manera sostenible (vela o elèctriques).

 

— Pel que fa a les infraestructures

El Pla de Ports no permet noves infraestructures. Les actuacions es limiten a millores de les condicions de les instal·lacions actuals (ultrapassament, agitació, etc.) i reorganització dels miralls d’aigua existents, marines seques i escars com a alternatives per a les embarcacions

El Pla de Ports, que està en fase de tramitació, reafirma la vocació de ser el marc que determina quines infraestructures portuàries i serveis d’accés a la mar han de tenir les nostres Illes en els propers quinze anys des de la sostenibilitat.

El conseller ha destacat la necessitat imperiosa que hi ha a les Illes Balears de disposar del Pla General si es vol assegurar un futur sostenible per als nostres ports i, per extensió, per a la nostra costa.

En aquest sentit ha assegurat que sense el Pla no hi ha marc legal limitatiu i que si no es fixen aquestes regles de contenció del creixement, es poden demanar ampliacions i nous ports. En aquest sentit, el conseller ha recordat que evidentment aquest Govern va arxivar el 2017 peticions de nous ports i ampliacions i que, tot i així, en continuen arribant, peticions que seran igualment descartades. Els projectes arxivats i les noves iniciatives particulars plantejades sumen uns 5.500 amarratges.

Aquest risc potencial —que el Pla tancarà— podria suposar passar a més de 18.300 amarratges, quan el Pla —ha insistit el conseller— únicament en permetrà 625 en quinze anys (que se sumarien als 13.321 actuals) i sempre per a embarcacions tradicionals o que es moguin amb energies renovables.