Les actuacions previstes al Pla General de Ports IB permetran afrontar els efectes del canvi climàtic a l´horitzó 2045

/Ports IB i la Universitat Politècnica de Catalunya presenten les conclusions de l´estudi d´adaptació al canvi climàtic dels ports balears
/Tot i la bona situació de partida, és necessària la planificació de mesures d´adaptació per tal d´assegurar la sostenibilitat de les infraestructures portuàries
/L’estudi està lligat a la redacció del Pla General de Ports de les Illes Balears

Ports de les Illes Balears ha presentat avui els resultats de l’estudi d´adaptació dels ports autonòmics al canvi climàtic necessari per a la redacció del Pla General de l’ens públic. L´estudi avalua els factors de risc associats al canvi climàtic a mig i llarg termini que podrien afectar als Ports de les Illes Balears i proposa mesures generals d´adaptació per evitar els seus efectes.

El canvi climàtic afecta a les costes i els ports degut a la pujada del nivell del mar, els possibles canvis en les altures i direccions de l´onatge així com per les variacions en les marees meteorològiques (provocades per condicions meteorològiques extremes com tempestes o borrasques).

Aquesta anàlisi ha estat realitzada pel Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politécnica de Catalunya · BarcelonaTech, un centre de recerca (CER) de reconegut prestigi internacional dintre de la estructura del Departament d'Enginyeria civil i ambiental de la Escola d'Enginyeria Civil de Barcelona .
Els resultats d'aquesta investigació permetran adaptar el dimensionament i l’enfocament de les propostes d'actuació del Pla General que Ports de les Illes Balears està redactant actualment.

El document estableix, per un costat, dos marcs temporals consensuats per la comunitat científica per estudiar el canvi climàtic: l´any 2045 i l´any 2100. I utilitza dos supòsits basats en diferents escenaris d´emissions de CO2, un més optimista, en el que les emissions es mantenen estables i per tant l´increment de la temperatura global i el creixement del nivell de la mar és menor i un altre, en el que les emissions continuen augmentant i els efectes negatius creixen exponencialment.

A partir del grau d´exposició, la perillositat i la vulnerabilitat dels ports analitzats, l´estudi estableix els 5 principals riscos que els ports balears han d´enfrontar:
• L´operativitat dels molls i pantalans
• L´ultrapassament dels dics portuaris per l´onatge
• L´estabilitat estructural dels dics portuaris
• L´agitació dins de la zona portuària
• I l´aterrament o pèrdua de calat dels ports

L´estudi conclou que, tot i que els Ports de les Illes Balears, en general estan preparats per afrontar els efectes del canvi climàtic a l´any 2045 en l´escenari més optimista, és important preveure accions d´adaptació per l´horitzó del 2100 en ambdós escenaris degut a l’augment del nivell del mar.

Els resultats principals de l'estudi són:
• El major risc per als ports és la pèrdua d´operativitat dels molls degut a la pujada del nivell de la mar. Cal recordar que en els escenaris utilitzats, les pujades mitges previstes són les següents:
o RCP4.5 Escenari optimista al 2045: 18 cm
o RCP4.5 Escenari optimista al 2100: 47 cm
o RCP8.5 Escenari pessimista al 2045: 25 cm
o RCP8.5 Escenari pessimista al 2100: 88 cm

Els ports autonòmics estan, en general, ben preparats per afrontar els efectes de la pujada del nivell de la mar a l´horitzó 2045, amb un 91% dels ports a l´escenari optimista i un 73% a l´escenari pessimista entre els nivells de risc baix, molt baix o zero. Aquesta situació es pot complicar força a l´any 2100, arribant a un 52% dels ports en el màxim risc d´inoperativitat en l´escenari optimista i fins a un 88% en l´escenari pessimista. Aquest problema es minimitza sensiblement en el cas dels pantalans donada a l’existència de molts de ports amb pantalans flotants.

• L´ultrapassament dels dics portuaris per l´onatge és el segon risc més important per els ports gestionats per Ports IB ja que els fa vulnerables als temporals i pot derivar en problemes d'agitació interior que afecten a les instal·lacions portuàries. Tot i així, l´any 2045, només 3 ports podrien estar en una situació de risc alt i un en risc molt alt.

• L´agitació consisteix en la variació del nivell de la mar a la làmina d'aigua abrigada i que es produeix per la interacció de les ones amb els diferents elements que configuren la geometria del port. El seu càlcul resulta de vital importància ja que afecta la seguretat en el desenvolupament de les operacions de les embarcacions al port (atracada, estiba i permanència), determinant en gran mesura els nivells operatius de la mateixa. A causa de l'agitació, també es veuen afectades les estructures de defensa exterior, molls, proteccions, amarres, etc. Degut a la seva complexitat, en aquest aspecte, l´estudi s´ha concentrat en els ports de gestió directa concloent que el 79% en l´escenari més optimista i el 86% en el més pessimista tenen un risc baix o inferior.

• En quant a l´estabilitat de les infraestructures portuàries, es tracta d´un risc que depèn especialment de l´onatge, així com de l´augment del nivell de la mar, que pot afavorir l´arribada d´ones més altes. El nivell de risc és similar en tots els escenaris i a curt termini, entre el 76% i el 82% dels ports tenen el risc baix, molt baix o nul.

• Per últim, en relació a les possibilitats d´aterrament o pèrdua de calat dels ports autonòmics, si bé es tracta d´un problema conegut i recurrent a les infraestructures portuàries balears, en general el risc es mantindrà similar en tots els escenaris futurs i inclús podria disminuir, segons les previsions més pessimistes donat l´augment del nivell de la mar.

D’aquest anàlisis es pot concloure que la pujada del nivell de la mar, representa el major risc per als nostres ports donada la concatenació del seus efectes com la inoperativitat de molls i pantalans, l´ultrapassament per onatge dels dics portuaris i la generació en conseqüència de problemes d´agitació interior i d´estabilitat de les infraestructures portuàries.

Tot i que els riscos són reals, ja existeixen medis tècnics per dur a terme les mesures d´adaptació necessàries per enfrontar aquests problemes.

De fet, en paral·lel al desenvolupament d’aquest estudi, Ports de les Illes Balears, juntament amb els científics de la UPC, avança en la definició de les actuacions que, en el context del Pla General, donaran resposta a les problemàtiques derivades del canvi climàtic. Tot i que cada port serà analitzat de forma específica en base a les seves peculiaritats i necessitats concretes, i que cada projecte haurà de passar la seva corresponent tramitació mediambiental i administrativa, el Pla General proposa un marc de referència per els pròxims 15 anys, en el que es contemplen actuacions com:

• la millora de les condicions d´abric,
• la reorganització de miralls d´aigua ja abrigats,
• l´augment de la cota de coronació de molls i la substitució de pantalans fixes per flotants per evitar la seva inoperativitat,
• el recreixement de dics o la construcció d´elements com botaones, bermes o dics submergits per eludir el sobrepassament i millorar la seva estabilitat estructural,
• la modificació de dàrsenes i contradics per millorar les condicions d´agitació interior,
• o la construcció d´espigons o rampes de sorra per evitar l´aterrament.

Així, la línia que seguirà el Pla és la de plantejar mesures que puguin resoldre les mancances que pugui tenir el sistema portuari balear, tot millorant i optimitzant el funcionament de les instal·lacions portuàries existents sense dur a terme ampliacions ni construir nous ports ja que, amb la previsió necessària i la planificació de projectes específics, Ports de les Illes Balears podrà garantir l´operativitat de les seves instal·lacions i enfrontar els efectes del canvi climàtic de forma eficient i sostenible.