Ports IB fa públic l´informe d´Avaluació del trànsit comercial del Port de Sant Antoni de Portmany

L´estudi realitza una anàlisi comparativa entre els escenaris amb i sense trànsit portuari comercial des d´un punt de vista tècnic, econòmic, social i mediambiental.

Ports de les Illes Balears ha fet públiques avui les conclusions de l´Informe d´Avaluació del trànsit comercial del Port de Sant Antoni de Portmany encarregat per l´ens a la consultora MCValnera amb l´objectiu d´analitzar els beneficis i impactes del trànsit marítim regular al port eivissenc.

El consell d´administració de Ports IB va decidir el passat febrer del 2019 suspendre de forma provisional el trànsit regular de vehicles i mercaderies al Port de Sant Antoni fins el final de l´any 2020. El mateix òrgan determinà la necessitat d´avaluar les afeccions del trànsit portuari al Port de Sant Antoni per tal de ponderar el possible aixecament anticipat d'aquesta mesura. Aquest estudi realitza una anàlisi comparativa entre els escenaris amb i sense trànsit portuari comercial des d´un punt de vista tècnic, econòmic, social i mediambiental per tal de servir d´eina objectiva per prendre una decisió conjunta amb la resta d´administracions afectades sobre el restabliment del trànsit comercial.

Des del punt de vista portuari, l´estudi comença destacant el fet de que el Port de Sant Antoni de Portmany és la instal·lació portuària de l'illa d'Eivissa i del conjunt de les Balears més propera a la península. Aquest fet li atorga un caràcter estratègic per al conjunt de l´illa d'Eivissa i per la comunitat, tant per la seva capacitat de ser una infraestructura de suport a les necessitats de transport insulars, així com per representar un refugi potencial en condicions d´emergència. De fet, aquesta condició és recollida per la Llei d´ordenació del transport marítim de les Illes Balears, definint al port de Sant Antoni com un port d´interès estratègic per les illes Balears.

En aquest sentit, l´estudi reflexiona sobre la idea de que, en eliminar definitivament el trànsit comercial del Port de Sant Antoni, dotat d´un moll comercial i una moderna Estació Marítima, Eivissa veuria seriament compromesa la seva capacitat de transport de passatgers i mercaderies, depenent exclusivament del port de la Vila d´Eivissa, un escenari poc recomanable, especialment tenint en compte la congestió del port estatal i les previsions de creixement de la demanda.

Per altra banda, l´estudi realitza una quantificació detallada del que suposa el transport marítim regular per tal de contextualitzar els seus impactes dintre de l’activitat global que es realitza a tota la badia. En aquest sentit, l’informe confirma que, del total anual de passatgers marítims que transiten a la badia de Sant Antoni, només el 25% procedeix del transport regular, corresponent el restant 75% a un trànsit molt més intensiu i temporal com és el de les golondrines, els xàrters o la navegació recreativa. Per altra banda, l´estudi destaca que el transport comercial regular només realitza el 2% de les escales anuals que rep el Port de Sant Antoni, fent patent que el gruix de l´activitat marítima correspon a la resta d’embarcacions que operen al municipi.

En aquest sentit, l´informe desglossa les següents dades recollides durant l´any 2019:

• Trànsit comercial:  100.000 passatgers, 25.000 vehicles i 300 escales. El trànsit de vehicles es troba compost principalment per cotxes en règim de passatge, en un 93% sobre el total, mentre que el de camions representa únicament el 0,2%. Te un caràcter marcadament estacional, concentrant als mesos d´estiu el 95% de les arribades.  
• El trànsit nàutic-recreatiu suposa, de mitjana, un total de 4.800 escales anuals d'embarcacions en trànsit, repartides aproximadament en un 50% entre el Club Nàutic i els pantalans de gestió directa per Ports IB. També ostenta un marcat caràcter amb temps d'estada a l'entorn dels 10 dies en temporada alta i 80 dies en temporada baixa.
• El trànsit interior (golondrines) suposa un total de 13.681 escales anuals, desenvolupant un tràfic de 300.000 passatgers aproximadament.

En referència als impactes mediambientals, i en lògica relació amb les xifres abans mencionades, l´informe conclou que el trànsit comercial no és la font de contaminació més important de la badia de Sant Antoni i que els seus impactes són fàcilment reversibles donada la capacitat d´acció i decisió de Ports IB sobre les característiques de la flota així com sobre el seu comportament.

En aquest sentit, l´informe senyala que:

• La totalitat de platges a l'entorn del port a la badia de Sant Antoni de Portmany han estat declarades platges aptes per al bany a la temporada 2019 que, segons el calendari realitzat per Programa de vigilància i control de les aigües de bany de les Illes Balears a la temporada 2019.
• Segons l´Estudi de l´estat ecològic de les masses d´aigua costaneres de les Illes Balears realitzat al 2017, la valoració biològica i fisicoquímica de les aigües de la Badia de Sant Antoni de Portmany és bona.
• La població de Posidònia oceànica es concentra principalment a la bocana del port i a la zona de fondejos regulats, no als voltants del moll comercial ni a la zona de maniobra de ferris.
• L´existència de fondejos irregulars d'embarcacions nautico-recreatives a la badia de Sant Antoni de Portmany, afecta severament sobre la biodiversitat de el llit marí per mitjà del llançament de "morts a la mar". Aquest fet incompleix el que disposa el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la posidònia oceànica a les Illes Balears, el qual estableix en el seu article 4.1.a) la prohibició de "Les actuacions sobre la Posidònia oceànica consistents a la pesca d'arrossegament en aigües interiors, les extraccions d'àrids, l'abocament de materials dragats i el fondeig incontrolat".
• El trànsit marítim total del port ha suposat l'emissió de 5.614 tones de CO2 durant el 2018 a la Badia de Sant Antoni. D´aquest total, el trànsit nàutic-recreatiu amb 1.048,6 ton i el trànsit interior (golondrines i activitats turístiques) amb 3.958,3 ton són els responsables del 89,2% del total d'aquestes emissions. El trànsit regular, per contra, només n’és responsable del 10,8% del total de gasos d’efecte hivernacle fruit de l´ activitat portuària.

Per altra banda, l´estudi analitza dues de les principals queixes que el trànsit comercial havia generat a nivell social: el renou i l ´onatge provocat pels grans bucs. En aquest sentit, l´informe conclou que, en termes de contaminació acústica, el trànsit comercial genera un nivell sonor màxim a peu de moll de 44,5db, quan la normativa municipal estableix que els nivells es mantinguin entre els 55 i els 65 dB. I per altra banda, en relació a l´onatge que el bucs poden arribar a generar a les platges del municipi, l´estudi demostra que definint una velocitat màxima d´entre els 10-15 nusos, l´impacte quedaria sensiblement alleujat fent-lo poc perceptible per a banyistes i navegants.

Per últim, des del punt de vista sòcio-econòmic, l´estudi destaca les importants inversions que Ports IB ha realitzat per tal de desenvolupar el trànsit comercial a Sant Antoni durant els darrers 15 anys i que superen els 3,9 milions d´euros, així com els més de 2 milions que es preveu invertir a curt termini. Unes inversions necessàries, segons l´estudi, des de la perspectiva de que els ports són infraestructures portuàries estratègiques en territoris insulars, establint-se com una de les bases principals per al desenvolupament de les comunicacions i transport de les persones.

El document subratlla també al fet de que Eivissa s'ha convertit en l'única illa en el terreny nacional en disposar d'un únic port per al desenvolupament de l'activitat del transport marítim (a costa de la de Formentera, per motius obvis de mida) tant sigui en un port d'interès general com autonòmic, donat que en el conjunt del territori espanyol, totes les illes disposen de, com a mínim, dos ports per a la connexió marítima de mercaderies i passatgers.

En aquest sentit, l´estudi apunta que l´opció de restringir l'alternativa de transport a l´illa d´Eivissa a un únic port podria ser una mesura totalment contrària una gestió eficaç del territori, a la prevenció en matèria de seguretat i a la planificació del correcte funcionament econòmic i social de l'illa. De fet, el document aporta una avaluació quantitativa dels efectes del fet d´haver desviat les trànsits comercials des de Sant Antoni fins a Eivissa quantificats en un costos de transport directes i externs en 1,43 milions d´euros.  Per últim, l´informe utilitza la metodologia MEIPOR 2019, alineant-se amb les recomanacions de la Unió Europea en matèria de gestió d´inversions, projectes i activitats econòmiques amb criteris de servei públic o d’interès general. Aquest enfoc analitza les inversions no només des de la perspectiva de la rendibilitat financera, si no com inversions econòmiques productives. En base a aquesta metodologia, la rendibilitat economico-social de la represa del trànsit comercial al Port de Sant Antoni suposaria un benefici global de 52,5 milions d´euros durant els pròxims 10 anys.

En base a tota aquesta informació, l´informe conclou que l´opció més adient seria aixecar la suspensió temporal del trànsit comercial. Aquesta afirmació es sustenta sobre la constatació d´un balanç superior d'aspectes positius sobre el conjunt de la societat i la seva economia derivats del trànsit comercial, que negatius sobre l'afecció d´aquesta activitat sobre el medi ambient i a la vida quotidiana del municipi. De fet, segons l'avaluació realitzada, el tràfic marítim comercial no genera impactes negatius significatius sobre el municipi de Sant Antoni de Portmany, l'illa d'Eivissa i el conjunt de la seva societat, sent, a més, inferiors als impactes generats pels restants tràfics desenvolupats al port (trànsit interior i nàutic-recreatiu).

D'altra banda, l´estudi recorda que no només les afeccions provocades pel trànsit comercial han de ser considerades, sinó que també s'ha de tenir en compte el caràcter estratègic de la infraestructura portuària, tal i com també ha reconegut recentment el  primer Full de Ruta per a la Transició Energètica de l'illa d'Eivissa elaborat per l´equip de Transició Energètica d´Eivissa, en col·laboració amb ajuntaments i consell insular i emmarcat dins el programa europeu “Clean Energy for EU Islands” (Energies Netes UE per les Illes).

Addicionalment, l´informe inclou una proposta de mesures correctores que podrien repercutir en una millora de les condicions ambientals actuals de la badia i que Ports IB ja està analitzant en detall per tal d´assegurar el desenvolupament sostenible del Port de Sant Antoni i de potenciar les sinergies amb el municipi de Sant Antoni.