El Pla General de Ports s'adaptarà a la capacitat de càrrega del litoral i inclourà mesures per abordar el canvi climàtic

El Pla concretarà les necessitats futures mitjançant línies d'actuació alineades amb criteris de sostenibilitat mediambiental i d'equilibri.

El conseller ha recordat que en el Pla ja s'hi va començar a fer feina la passada legislatura, "un repte que vam decidir abordar una vegada assolits altres objectius com la posada en marxa un pla d'actuació amb inversions a tots els ports (amb 34 milions en obres ja executades i altres 40 previstos); l'adequació dels canons de tots els ports o el procés de depuració de llistes d'espera, entre d'altres".

El conseller ha destacat que el Pla parteix d'una premissa clara "ni nous ports ni creixement de les grans infraestructures portuàries, cercant respostes a les necessitats que se'ns plantegen per altres vies".

El Pla oferirà mesures que puguin resoldre les mancances que pugui tenir el sistema portuari balear, tot millorant i optimitzant el funcionament de les instal·lacions portuàries existents, sense construir-ne de noves.

D' aquest canvi de paradigma sorgeixen propostes que pretenen millorar l'aprofitament de l'espai als interiors de les zones portuàries i plantejar nous usos per facilitar l'accés a la mar de com són:
o potenciar la xarxa de marines seques
o promocionar la utilització del que es coneix habitualment com a 'rampes de varada' per facilitar l'accés de tothom a la mar
o potenciar la xarxa de camps de boies
o incentivar noves fórmules diferents de la titularitat d'embarcacions, com la multipropietat, de manera que es pugui respondre a la demanda d'amarraments sense que això impliqui necessàriament construir-ne més
o la creació de nous amarraments dins les actuals làmines d'aigua dels nostres ports, mitjançant la reorganització de dàrsenes

El conseller ha destacat que paral·lelament a la fase de consulta pública que ara s'inicia s'està treballant en dos estudis que seran determinants per a la concreció del contingut del pla i que aprofundeixen en el reforç de la seva sostenibilitat: un estudi sobre la capacitat de càrrega de tot el litoral de les Illes Balears i un segon sobre l'adaptació dels ports al canvi climàtic.

Respecte de la capacitat de càrrega del litoral:
El futur dels ports de les Illes Balears, on s'abriguen les embarcacions, ha d'estar necessàriament lligat a la capacitat que té el conjunt del litoral quant a càrrega d'embarcacions.
És a dir, quantes embarcacions poden fondejar a les nostres platges, cales o altres zones de fondeig. "Hem de saber quantes embarcacions hi pot haver al nostre litoral garantint la seva conservació".

Respecte del canvi climàtic:
En aquest punt, el conseller ha recordat que és un fet que el canvi climàtic, com a altres àmbits, afectarà també el litoral. I, dins el litoral els ports. Tempestes cada vegada més acusades, el vent, canvis en l'onatge, pujades del nivell del mar.... tindran un efecte en els ports, en les seves infraestructures (per exemple en els dics) i també en la seva operativitat. Per tant, és necessari d'incorporar propostes d'adaptació dels ports perquè puguin afrontar-los sense riscos i permetin mitigar els seus efectes.

Totes les propostes del Pla General de ports hauran d'incloure aquesta previsió i això suposarà una adaptació dels ports.