El Ple del Parlament aprova la modificació de la Llei de Ports de les Illes Balears

El conseller de Turisme i Esports assenyala que amb aquesta reforma es "millora la competitivitat, ja que s'eliminen les traves burocràtiques i es facilita la inversió.

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts la modificació de la Llei de Ports de les Illes Balears, una normativa "consensuada amb el sector" l'objectiu de la qual és "donar resposta a les demandes històriques que plantejava", segons ha assegurat el conseller de Turisme i Esports, Jaime Martínez.

Durant la seva intervenció en la sessió, Martínez ha assenyalat que aquesta reforma és fruit "del treball conjunt dut a terme amb el sector privat durant el darrer any i mig" i amb ella s'aconseguirà "millorar la competitivitat, ja que s'eliminen les traves burocràtiques i es facilita la inversió ".

Amb aquesta modificació es dóna solució a reivindicacions històriques del sector que "fins ara no havien rebut cap resposta per part de l'Administració". En aquest sentit, Martínez ha recordat "el poc interès que suscitava tot el referent als ports autonòmics", ja que no van tenir una llei específica que els regulés fins a la Llei 10/2005, de 21 de juny, de Ports de les Illes Balears. Llei, aquesta, que es va desplegar pel Decret 11/2011, de 18 de febrer, pel qual es va aprovar el reglament de desenvolupament i execució de determinats aspectes de la llei de 2005.

Donant resposta a les diverses demandes del sector per millorar aquesta primera llei i incloure les qüestions que es modificaven en l'Estatut d'Autonomia en 2007, "es va fer aconsellable abordar una reforma d'aquesta llei per introduir mesures que contribuïssin a una major seguretat jurídica, tant per a usuaris com per a empreses i per ajudar a incentivar la inversió en els ports de gestió indirecta ", ha assenyalat Martínez.

La modificació aprovada avui al Parlament consisteix en els següents punts:

-S'adapta la Llei 10/2005 a la nova redacció de l'Estatut d'Autonomia, pel qual s'atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de ports no qualificats d'interès general per a l'Estat i de ports de refugi i esportius. És a dir, mitjançant aquesta reforma es compleix el nou article 23 de l'Estatut, que assenyala que les administracions públiques han de ser les encarregades d'impulsar un model de desenvolupament equitatiu, equilibrat i sostenible, a més de promoure polítiques d'equilibri territorial entre les zones costaneres i les d'interior.

-Es creen dos nous instruments d'ordenació portuària: El Pla General de Ports i el Pla d'Usos i Gestió de cadascuna de les instal·lacions portuàries. En aquest sentit, s'entén que el sistema portat a terme fins ara de pretendre tenir un pla director per a cadascuna de les 42 instal·lacions portuàries que componen la xarxa de ports autonòmics ha resultat fallit i infructuós.

Amb la introducció de la figura del Pla General de Ports s'obtindrà una planificació territorial estratègica portuària que cobreixi la falta de planificació global. En qualsevol cas, tant els consells insulars com els ajuntaments tindran el mateix paper que tenien fins ara en la presa de decisions relatives als ports ubicats en el seu territori.

-Es modifiquen els òrgans de govern de l'ens públic Ports IB. La vicepresidència executiva de Ports IB és assumida pel director general competent en matèria portuària. D'aquesta manera s'eviten duplicitats i s'estalvia un alt càrrec. A més, també desapareixen els delegats territorials de Menorca i Eivissa i serà el gerent de Ports IB qui assumeixi les seves funcions.

-S'adapta el text a la Llei 7/2010, de 21 de juliol; a la Llei 3/2007, de 27 de març; ia la Llei 7/2007. Totes elles referides al tema de personal i sector públic instrumental.

- Es modifica el procés de tramitació per a les concessions de nous ports i ampliacions substancials, eliminant el requisit de presentar el projecte d'execució previ al concurs. "Era un absurd que tots els licitadors tinguessin que presentar tant el projecte bàsic com el d'execució. A més, era una càrrega afegida per als quals no resultaven adjudicataris que no tenia cap sentit ", ha dit Martínez al respecte.

- S'amplia la figura del dret de tempteig a les ampliacions substancials de ports ja existents, com ja passa per prolongar el temps de l'explotació.

En aquest sentit, també s'estableix que les condicions i criteris per a exercir el dret de tempteig per concessionaris, en es cas de prolongació de lasconcesiones, han de ser previstos en els plecs de condicions.

-S'harmonitza el termini màxim per a les concessions sobre domini públic amb la normativa estatal. Totes les concessions portuàries tindran com a límit màxim 35 anys.

-S'inclou un procediment administratiu per a la declaració d'embarcacions, veicles i objectes abandonats als ports. Es soluciona així la situació de moltes embarcacions abandonades en zona portuària concessionada. Aquesta mesura suposarà el final de la morositat i de les embarcacions abandonades als ports de les Illes Balears.

- S'amplia el període d'autoritzacions temporals de tres a quatre anys en terrasses, pantalans, etc. Això permetrà que es facin més inversions, ja que els autoritzats tindran més temps per poder amortitzar.

-S'amplia un dels principis per a les autoritzacions d'ús d'amarradors d'embarcacions d'esbarjo, amb la implantació efectiva de mesures de qualitat ambiental.

Cal destacar que Balears disposa de 42 instal·lacions portuàries, a més dels cinc ports estatals d'interès general, sumant entre tots 22.000 amarradors. El sector nàutic genera més del 3% del Producte Interior Brut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.